Home » News » Aventures d’una “arqueòloga” musical:  Wanda Landowska a Valldemossa

Aventures d’una “arqueòloga” musical:  Wanda Landowska a Valldemossa

Antoni Pizà

Les primeres dècades del s. XX han passat a la història com a èpoques d’un rupturisme artístic radical i desbordat.  Pensem amb el cubisme, tots els altres “ismes” i també les revolucions musicals d’Igor Stravinsky i Arnold Schoenberg que, descarats, i àvids d’un succès de scandale, van fer entrar a les sales de concerts la mètrica irregular, la dissonància i el jazz.

Paral·lelament a aquesta tendència a la innovació i a una certa actitud d’épater la bourgeoisie (les frases franceses es justifiquen perquè tot això passava principalment a París), el començament del s. XX també és metafòricament un període de rescat “arqueològic” caracteritzat per un constant gratar, excavar i recuperar. Pensem en els grans esforços per normalitzar la llengua catalana (la primera Gramàtica de Fabra és del 1912 i encara està escrita en castellà) i també, en paral·lel la recuperació de l’anomenada “música antiga”:  J. S. Bach i tot el que el va precedir.

Wanda Landowska tocant el pianino Pleyel 6668 a casa de la família Canut el 29 de gener del 1911

El 1911 la pianista i clavecinista Wanda Landowska (Varsòvia, 1879 – Connecticut, 1959), pionera de la recuperació d’antigalles musicals, va arribar a Mallorca per oferir dos concerts al Teatre Principal (el 29 i el 30 de gener).  El viatge també li va servir per anar a Valldemossa per visitar la Cartoixa i retre un sentit homenatge a Chopin acompanyat de Joan Alcover, Mario Verdaguer i altres prohoms de les lletres mallorquines.  Per a tots ells la idea de reviscolar el passat era fonamental:  per als mallorquins, la llengua; i per a la polonesa la música d’abans del s. XVIII.  Va ser a Barcelona, precisament, i de la mà de l’Orfeó Català, cor i institució musical d’ideari emfàticament catalanista i regeneracionista, que Landowska havia aconseguit els seus èxits més sonats. Els catalans veien en Landowska una dona que feia una feina paral·lela a la seva: la recuperació del patrimoni cultural.

A Ciutat, dos dies abans, el 29 de gener, Landowska va visitar Josefa Pujol, viuda d’Ernesto Canut, fill de Basilio Canut, banquer de Chopin i Sand, i Hèlène Choussat, autora d’unes magnífiques memòries, matrimoni que havia tractat la parella durant la seva estada a Mallorca.  A can Canut, Landowska es va retratar amb el pianino Pleyel 6668, que triat per Chopin i comprat directament a la fàbrica, va ser transportat a Valldemossa de mala manera.  Landowska, entusiasmadíssima amb aquell Pleyel, va oferir a Josefa Pujol 15.000 francs, però ella va refusar amablement la proposta.  Ara el piano és una de les peces centrals del museu Chopin de Valldemossa que és dirigit pels hereus dels Canut.  Landowska, emperò, pertinaç com era, va acabar comprant un altre piano mallorquí de Juan Bauzá que ella va atribuir, amb poques proves documentals, a Chopin.

El 1900, Landowska es va casar amb Henry Lew, escriptor que va morir jove, i ella, orgullosament, es va aparellar de per vida amb la seva alumna Denise Restout (amb això també va ser pionera) i van establir un centre d’estudis de la música antiga a França, que era realment ca seva.  Quan els nazis van ocupar el país, van haver de fugir als EUA i tots els seus béns, inclòs el piano mallorquí de Juan Bauzá, van ser confiscats.  Al final del conflicte bèl·lic, les autoritats aliades van repatriar el piano i tots els seus altres estris i trastam, però ara mateix aquest piano continua perdut.  Per a complicar més les coses, la Cartoixa tenia un altre piano mallorquí fet pels germans Melchor i José Oliver Suau que es va exposar a la Cel·la 2 durant molt de temps.  Ara bé, segons una sentència judicial, la Cel·la 4 és en exclusiva el “museu” oficial de Chopin i Sand i, per tant, la Cel·la 2 ja no pot exposar el piano Oliver Suau.

Programa del doble concert de Wanda Landowska al Teatre Principal de Palma, 29 i 30 del 1911

El 1911, Landowska va tocar dos instruments al Teatre Principal.  Un era un piano Ortiz & Cussó, relativament habitual a les sales de concert d’aquella època.  L’altre instrument va ser un clavecí Pleyel que ella mateixa, Landowska, havia fet fer a la famosa fàbrica de París.  Com que el clavecí és un instrument de corda polsada i el piano de corda percudida, Landowska, segons el repertori, va tocar un instrument o l’altre. Al Principal va usar el clavecí per tocar Bach, Handel, Rameau, Mozart i altres; en canvi, per a Chopin i Schubert va usar el piano Ortiz & Cussó.  Per a una composició pròpia, curiosament, va emprar el clavecí perquè ella creia que la recuperació d’aquest instrument no havia de ser únicament per tocar relíquies del passat, sinó música “moderna” i així va encarregar obres a compositors contemporanis seus com Manuel de Falla i Francis Poulenc, entre molts altres.  Landowska, per cert, va tenir alguns alumnes mallorquins com Jaume Mas Porcel i Joana Barceló, una altra gran pionera del clavecí.

Per celebrar la visita de Landowska a Mallorca i concretament a Valldemossa,  la Cel·la de Frédéric Chopin i George Sand de la Cartoixa ha muntat una exposició amb fotos, documents i altres objectes.  Hi haurà una conferència de la professora Inés Ruiz Artola, especialista en el tema i, a més a més un concert de Diego Ares, clavecinista i pianista, el qual tocarà el piano de coa Pleyel de 1851 que el museu va adquirir fa uns anys.  La celebració està dedicada al lutier Paco Fortesa, mort no fa ni un any.  [Bellver, 23-IV-2024]

Cel·la de Frédéric Chopin i George Sand

XV Festival Pianino:  Homenatge  Wanda Landowska

25 de maig 2024 a les 19.30 hrs

Preu: des de 20 €

Reserva d’entrades:  info@pianino.es – Tel. 616 90 65 74 & Whatsapp: 659 63 91 00