Criades i nebots: Hilarión Eslava, el solfeig i el celibat

Criades i nebots: Hilarión Eslava, el solfeig i el celibat Antoni Pizà Una broma molt comuna a Mèxic, país intermitentment ultracatòlic i anticlerical, és que els capellans són les úniques persones a qui tothom anomena pare (el pare Pizà o el pare Vicens, posem per cas), excepte els vertaders fills que els anomenen oncles. Hi […]

Continue Reading →

Ramon Rosselló, el modern

Ramon Rosselló, el modern Antoni Pizà Ramon Rosselló, el prolífic i irrepetible historiador i amic que acaba de morir, em va contar en una ocasió que va tenir una discussió forta amb un erudit local que per insultar-lo li havia enflocat: «És que tu, Ramon, encara vius al s. XIII!» La frase era a una […]

Continue Reading →

Representants i mànagers

Representants i mànagers Antoni Pizà Generalment, tenim tendència a pensar que l’artista, sigui músic, pintor o literat, crea la seva obra del no-res, a partir d’un suposat «jo creatiu». Bé, aquesta és almanco, la idea romàntica del s. XIX. Modernament, hem vist que la creació ve d’un conjunt de circumstàncies, el context social, la formació […]

Continue Reading →

Centenari de Dieter Fischer-Diskau (1925-2012), baríton i liederista

El Centenari de Dieter Fischer-Diskau (1925-2012), baríton i liederista Antoni Pizà Ara que es compleixen cent anys del seu naixement, convé recordar que Dieter Fischer-Diskau no és un baríton qualsevol, sinó possiblement el gran baríton del segle XX. El seu art ha marcat una fita contra el qual tots els altres cantants s’han de mesurar; […]

Continue Reading →

Mediterranis

Mediterranis Antoni Pizà ¿Existeix la música «mediterrània»? ¿Què tenen en comú Salomé, Lluís Llach, la Ruta del Bacalao i la narco-rumba? El Mediterrani musical, com la cultura mediterrània en general, ha estat sempre definida des de l’exterior. Historiogràficament, ha estat colonitzada. L’arqueòleg Johann Joachim Winckelmann (1717-1768) va quedar impressionat al s. XVIII amb les escultures […]

Continue Reading →

La vigència de Chopin

La vigència de Chopin Antoni Pizà Quan fa uns mesos es va descobrir un nou vals de Chopin a una biblioteca de NY, la notícia va circular enormement. En el s. XXI (el segle d’Instagram, les perilloses falsedats de la IA i els governs populistes que elles creen), un minut de música escrit fa pràcticament […]

Continue Reading →

Ètica o estètica (¿Qui guanyarà Eurovisió 2025?)

Ètica o estètica (¿Qui guanyarà Eurovisió 2025?) Antoni Pizà Quan fa uns anys va començar la invasió russa d’Ucraïna, la majoria de les institucions culturals occidentals van cancel·lar les actuacions dels músics que havien manifestat obertament el seu suport pel règim de Putin. Els casos més coneguts van ser el director d’orquestra Valeri Guérguiev i […]

Continue Reading →

Mallorca sense morts, però amb música

Mallorca sense morts, però amb música Antoni Pizà Mesos després de la seva mort, la memòria de l’escriptor i agitador cultural Guillem Frontera (Ariany 1945 – Palma 2024) continua més viva que mai. Frontera va ser principalment escriptor, no hi ha dubte d’això. La seva prosa àgil, plana, planiana i antiverdagueriana li va crear milers […]

Continue Reading →

Tendències de l’any musical 2024

Tendències de l’any musical 2024 Antoni Pizà La web BACHTRACK, com cada any, acaba de publicar les seves estadístiques. Backtrack és una web d’informació sobre la música clàssica que, entre altres coses, comptabilitza uns 30.000 concerts d’uns 40 països i publica unes estadístiques que, amb totes les limitacions dels números freds i inamovibles, donen una […]

Continue Reading →

Les calaixeres de Joan Parets

Antoni Pizà A Joan Parets i Serra (1940-2021) sempre li hauré d’agrair que m’introduís a un magnífic i desconegut plat de la cuina tradicional de Mallorca: les sopes d’era. A vegades també anomenades «sopes amb fideus» són exactament això. Contenen verdures grenyals (ceba abundant tallada a la juliana, carxofes, col, patata, etc., el que hi […]

Continue Reading →