Tendències de l’any musical 2024

Antoni Pizà

La web BACHTRACK, com cada any, acaba de publicar les seves estadístiques. Backtrack és una web d’informació sobre la música clàssica que, entre altres coses, comptabilitza uns 30.000 concerts d’uns 40 països i publica unes estadístiques que, amb totes les limitacions dels números freds i inamovibles, donen una idea de per on van les tendències en la música clàssica, és a dir, les modes dels programadors de les sales de concerts i teatres d’òpera, però no diuen res sobre el consum de la música, les vendes d’entrades, la despesa del públic en enregistraments, les hores de consum de música a través de la ràdio, les plataformes de subscripcions com Spotify, Appel Music i altres formes d’arribar a la música en viu o enllunada.

Segons Backtrack, entre aquests 30.000 concerts i busques que han comptabilitzat, durant l’any 2024 ha augmentat el consum de compositors i compositores vius i vives. De fet, les dones han incrementat la seva presència en la música especialment en el camp de la composició i, sobretot, la direcció orquestral. (A Mallorca aquesta tendència ha passat desapercebuda. No crec recordar haver vist mai una dona directora al davant de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.)

La composició musical més tocada arreu del món el 2024 ha estat la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvořák.  Aquest rànquing no m’estranya. Quan jo era adolescent, La Caixa regalava als clients alguns elapés. Jo els tenia tots (i en alguns casos repetits perquè eren gratuïts i La Caixa era sempre generosa amb aquestes coses). Un era Casals dirigint els Concerts de Brandeburg de Bach; un altre eren les famoses Quatre estacions de Vivaldi; i també aquesta Simfonia del Nou Món de Dvořák. Eren els «clàssics populars» dels anys vuitanta del segle passat, i pel que veig a Backtrack, continuen essent populars el 2024!

Els tres compositors més tocats a les sales de concerts són els qui ja ens podíem imaginar: Mozart, Beethoven i Bach. Entre els compositors encara vius tenim en John Williams (gràcies a les bandes sonores), el místic Arvo Pärt i el minimalista Philip Glass. Entre les dones vives, el 2024 ha estat molt pròsper per a Caroline Shaw, la seva obra per a orquestra de cordes Entr’acte el 2024 s’ha tocat 30 vegades en diferents versions. Per a una obra contemporània (i, a més a més, d’una dona) això és un fet inaudit.  Entr’acte pot donar una petita idea de l’estètica que predomina avui en dia. És indubtable que vivim un món sense tendències artístiques hegemòniques i això és bo, però dins aquest eclecticisme general algunes modes destaquen més que altres. Entr’acte combina indiscriminadament consonància amb dissonància, sons harmònics (fins al punt que l’oient els pot cantussejar) amb discordances que poden evocar el tracaleig d’una carraca atrotinada. De la mateixa manera, l’obra, que dura uns 10 minuts, és un encadenament de petits fragments que a vegades es repeteixen, però que curiosament evoquen els minuets de Haydn. Shaw podria dir, com J. V. Foix, «M’exalta el nou i m’enamora el vell», és a dir soroll, per una banda, i al·lusions a la tradició dels quartets de corda de Haydn, per una altra. Aquest és el gran encert d’aquesta compositora.

M’ha sorprès agradablement veure noms coneguts entre els tops de la música clàssica mundial. Pablo Ferrández (n. el 1991) és un dels violoncel·listes amb més èxit en el 2024. María Dueñas (n. 2002), gran violinista, ha aconseguit enguany (2024) arribar també a les llistes d’èxits. Val a dir que són els únics espanyols. Per cert, el pianista més popular del 2024 ha estat Daniil Trifonov, gran virtuós amb pinta de hipster que toca a sales alternatives a Berlín (Yellow Lounge) amb camiseta, espardenyes i passamuntanyes, però que no desestima les perles delicades del nostre Mompou com es pot comprovar a YouTube. La reconeguda Yuja Wang també ha fet molta carrera en els darrers anys (va tocar a Pollença l’estiu passat) i ara toca a quatre mans amb Víkingur Ólafsson (n. 1984). Les Variacions Goldberg de Bach tocades per Ólafsson, per cert, han rebut més de 80 milions de visites a la web. Ja n’hi ha.

Sempre es pot debatre si els aniversaris (centenaris de naixements i morts) tenen cap utilitat en el francament magre business de la música clàssica. Bachtrack demostra que de fet ajuden molt a la promoció dels compositors i les seves obres. En el 2024 s’han celebrat aniversaris de Fauré, Puccini, Schoenberg, Smetana i Bruckner, entre molts altres. Tots aquests compositors han comptabilitzat més concerts que l’any anterior (2023). Un cas traumàtic ha estat el de Schoenberg que precisament després de rebre molt bona acollida durant el 2024 gràcies al seu aniversari, el seu arxiu de Los Angeles va incendiar-se tràgicament fa poques setmanes a principis del 2025. (Afortunadament hi ha còpies de tot).

El negoci de la música clàssica depèn en gran part dels intèrprets i no dels creadors. Per dir-ho senzillament: Chopin no guanya res, però els qui el toquen poden guanyar caudals no gens menyspreables que poden anar des d’un salari de funcionari de l’ensenyament fins a milions d’euros. Els beneficis econòmics reals, però se solen concentrar en alguns intèrprets (Lang Lang, Joshua Bell, Yuja Wang, etc.). Generalment, l’èxit d’un artista clàssic depèn de l’agència de concerts que el representa. Les més importants són HarrisonParrott i Primo Artists. Hi ha, curiosament, agències que tenen un sol artista. Fidelio, per exemple, representa únicament Gustavo Dudament. I Plácido Domingo es representa a ell mateix. N’hi ha que saben fer de tot. [Bellver, II-2025]