Home » News » Chopiniana:  Sobre els Preludis de Chopin

Chopiniana:  Sobre els Preludis de Chopin

Antoni Pizà

Sota la direcció de Gabriel Quetglas Olin i la seva família, la Cel·la Frédéric Chopin i George Sand de Valldemossa s’ha transformat en un centre d’investigació, divulgació i promoció de l’obra de Chopin.  El magnífic museu continua essent una fita essencial per a molts de turistes que visiten Mallorca, però l’actual Cel·la és, a més a més, un think tank de chopiniana amb conferències, publicacions i naturalment concerts molt especials amb un piano Pleyel de 1851.

Durant el mes de maig el professor emèrit de la Universitat de Ginebra, Jean-Jacques Eigeldinger, va llegir una conferència sobre els Preludis del compositor que, a més, anava il·lustrada per la pianista Paula Ríos que va tocar el Playel esmentat abans.  Aquests instruments d’època tenen molts avantatges i algun inconvenient.  El públic està avesat al so brillant i potent dels Steinways moderns i aquests Pleyels són una altra cosa, possiblement molt més subtil.  Aquest piano, en l’emissió del so, permet una apreciació més matisada de les harmonies lúgubres d’alguns d’aquests Preludis, però també fa patir al pianista que, per projectar el so, s’ha d’esforçar molt per evitar confusió de les línies melòdiques, sobretot en els passatges ràpids.

Jean-Jacques Eigeldinger

El professor Eigeldinger és un dels grans especialistes en Chopin.  Un dels seus primers llibres és un recull i un estudi dels testimonis dels alumnes del compositor, un llibre publicat fa més de cinquanta anys i que s’ha traduït i continuat reeditant fins avui en dia.  Durant dècades Eigeldinger ha publicat dotzenes d’estudis sobre Chopin.  És, per exemple, l’editor acadèmic dels Preludis per a la prestigiosa Peters i, per tant, hi deu haver pocs pianistes arreu del món que no hagin usat les seves partitures.  Fa dos anys, la Cel.la li va encomanar un estudi sobre aquest monument del pianisme i Eigeldinger va publicar en francès a Valldemossa un rigorós estudi sobre aquestes obres.  La Cel·la acaba de publicar l’acurada traducció al castellà de l’estudi d’Eigeldinger i la conferència va ser una mena de presentació d’aquesta nova aportació al món de Chopin.

Com se sap, alguns Preludis (probablement els 4, 5, 7, 9, 10, 14, 16 i 18) es van compondre a Valldemossa amb el pianino vertical de la família Canut, que és el que mostra actualment el museu.  Al seu estudi, Eigeldinger crea una genealogia del “preludi” des de la seva forma original, quan era la introducció a una altra obra (com és el cas de J. S. Bach), fins al s. XIX amb Chopin i molts altres compositors, quan el preludi esdevé un aforisme musical, una impressió en notes de pensées fugitives.  Eigeldinger puntualitza que no hi ha constància que Chopin tocàs mai aquests Preludis com a “cicle”, és a dir com a una obra unitària de vint-i-quatre peces.  És ver que la idea del cicle és una constant en el s. XIX:  la idea d’una gran i llarga obra d’art com la Tetralogia de Wagner o À la recherche du temps perdu de Proust, novel·la en què al final, a milers de pàgines posteriors, surten els personatges del principi envellits, decrèpits, fins i tot el narrador mateix.  Els Preludis, per fonamentar aquesta unitat de “cicle” o d’obra unitària, estableixen una organització que segueix les tonalitats principals i el seu relatiu menor en un cercle de quintes.  Però a part d’això i a pesar de molts de musicòlegs que han volgut veure un “cicle”, fins i tot en forma de sonata, sembla que Chopin va escriure aquests aforismes de manera independent sense moltes més preocupacions formals.

La Cel·la també acaba de publicar una luxosa edició facsímil dels Preludis basada en un manuscrit conservat a Varsòvia.  Hi ha moltes altres publicacions de la Cel·la sobre Chopin entre les que jo destacaria les memòries d’Héléne Choussat.  Francesa de naixement i casada amb Bazile Canut, aquest llibre (editat en francès i traduït en català) la revela com a una escriptora extraordinària que documenta la vida de l’alta societat de Palma en el s. XIX.  I, clar, la cel·la continua editant i reeditant en totes les llengües imaginables la diatriba contra els mallorquins de George Sand, llibret que continua essent un bestseller entre els visitants del museu.  Tot plegat fa que una visita al museu, l’assistència a qualsevol acte de la Cel·la o la lectura de qualsevol de les seves nombroses publicacions sigui una activitat intel·lectualment estimulant. [Bellver, 9-VI-2022]

  • Acerca de los 24 Preludios de Frédéric Chopin

Jean-Jaques Eigeldinger

(Valldemossa:  Cel·la Frédéric Chopin i George Sand, 2019)

  • 24 Préludes pour le piano-forte, opus 28, Fac-similé de l’autographe

Frédéric Chopin; Jean-Jaques Eigeldinger, introducció i edició acadèmica

(Valldemossa:  Cel·la Frédéric Chopin i George Sand, 2022)

  • The Complete Chopin:  A New Critical Editon:  Préludes Op. 28, Op. 45

Frédéric Chopin; Jean-Jaques Eigeldinger, introducció i edició acadèmica

(Frankfurt:  Peters Edition, 2012)