Antoni Pizà

Bachtrack, pels qui no la coneguin, és una pàgina web dedicada a seguir la pista i registrar la majoria de concerts clàssics arreu del món.  El nom possiblement és un joc de paraules entre Bach, el compositor, i track que vol dir precisament això:  rastrejar, seguir la pista, registrar.  La web és de gran utilitat com a cercador d’informació:  si un aficionat viatja a Estocolm i vol saber quins concerts hi ha a tal o tal altre dia o si, de la mateixa manera,  un dement de l’òpera vol saber quantes vegades Juan Diego Flores ha cantat enguany el Barber de Rossini i quants de dos de pit ha clavat, la web possiblement li ofereix una resposta.  Hi ha articles de fons, crítiques, ressenyes, vídeos i àudios.  I, a més, la web està en anglès, francès, alemany i espanyol.  Cada cap d’any, l’equip editorial fa un recompte de la seva informació i creen unes estadístiques que és la millor forma d’agafar el pols a la música clàssica.  Fa unes setmanes s’acaben de publicar les estadístiques dels concerts del 2022 i els resultats mostren algunes sorpreses i fins i tot bones notícies.

Durant el 2022 el compositor més interpretat arreu del món ha estat Mozart, seguit de Beethoven i Bach.  (Durant anys el núm. 1 va ser Beethoven amb les simfonies Heroica, la cinquena i la Novena com a obres principals).  Fins aquí tot és previsible.  Ara bé, una gran sorpresa és que segons aquestes estadístiques, la composició més interpretada ha estat una obra del s. XX, La Valse, de Ravel.  Aquest compositor francès, per cert, és el músic més interpretat dins la categoria “contemporània” (s. XX i XXI).  Una bona sorpresa, per cert, és que de cada vegada hi ha més música d’aquests segles.  De fet, Ravel (amb La Valse) i Strauss (la Suite de Der Rosenkavalier), un altre del s. XX, si bé de llenguatge musical tonal, ocupen al llistat general els llocs 7 i 9, o sigui, competint amb Mozart i Beethoven.

I més bones notícies.  No hi ha dubte que queda molt de camí a fer quant a la paritat de les dones, però el fet és que segons aquests números de cada vegada hi ha més dones que destaquen com a compositores, directores d’orquestra i solistes.  La compositora més interpretada és Sofia Gubaidulina, seguida d’Anna Clyne i Kaija Saariaho.  Les batutes femenines, per una altra part, de cada vegada són més presents en els escenaris internacionals (excepte els mallorquins):  Elim Chan, Karina Canellakis i Nathalie Stutzmann.  Per contextualitzar aquesta informació s’ha de dir que l’any 2013, just hi havia una sola directora d’orquestra entre els cent directors més contractats.  Ara (2022) hi ha 12 dones entre els top 100.  Clarament, s’ha guanyat alguna cosa, si bé no tant com seria desitjable.  I, per cert, Yuja Wang és la pianista que més concerts dona per davant dels seus rivals masculins.  I qui digui que és per mor de les seves famoses minifaldes, és per pura malícia.

El país que programa més música contemporània és Suècia seguit de prop pels EUA.  Espanya queda discretament ben situada en el ranking, però Hongria ha reduït la música actual possiblement com un reflex del conservadorisme del seu govern (si bé aquestes inferències no sempre són encertades perquè Suècia també passa ara mateix per un moment polític conservador).  Entre compositors vius, en tot cas, el núm. 1 és Arvo Pärt, seguit de John Williams i John Adams.

L’òpera en general és un univers a part dels concerts simfònics i dels de música de cambra.  En tot cas, Mozart és el guanyador absolut amb Les Noces de Figaro (núm. 1) i La flauta màgica (núm. 3). La Bohème i Tosca de Puccini segueixen el mestre de Salzburg molt de prop (posicions 2 i 4), mentre que les antigament omnipresents Carmen i La Traviata de Bizet i Verdi, respectivament, ara ocupen les posicions 5 i 6.

Tots sabem que les estadístiques s’han d’agafar amb pinces; en general, els números no són absoluts i, per treure’n l’entrellat, s’han d’interpretar i contextualitzar.  Per exemple, com en tota estadística part del problema d’aquestes xifres és que la mostra és limitada.  Enguany s’han comptabilitzat 27.124 concerts.  Són molts, però la majoria es van presentar als EUA i Europa i és obvi que molts altres, sobretot a altres continents, queden fora del radar de Bachtrack.  Fa uns mesos vaig assistir a un concert molt bo a una església de Portocolom.  No crec que aquest concert s’hagi comptabilitzat.  I què me’n direu dels possibles (si bé improbables) concerts de Burkina Fasso?  [Bellver, 23-II-2023]