La prosa inquietant de Fabrizia Ramondino

La prosa inquietant de Fabrizia Ramondino Antoni Pizà Fa poc vaig llegir en versió castellana Guerra de infància y de España, llibre prologat per Daniel Capó, escriptor i col·laborador d’aquest diari, qui, a més, va ser qui em va recomanar el volum. Com han dit molts de crítics, es tracta d’una obra mestra plena de […]

Continue Reading →

Edgar Morin (1921-1926), advocat del pensament complex

Edgar Morin (1921-1926), advocat del pensament complex Antoni Pizà Edgar Morin, el filòsof, sociòleg i incansable intel·lectual francès que va dedicar més d’un segle de vida a repensar com entenem el món, va morir fa unes setmanes a 105 anys. Amb la seva mort desapareix un dels últims grans pensadors del segle XX, un home […]

Continue Reading →

Did Llorenç Villalonga Get It Right?

Congrés Internacional «Manuel de Falla a l’illa. Art, cultura i modernitat a la Mallorca dels anys 30» Palma, 26-28 de novembre. Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (CSMIB) – Universitat de les Illes Balears Did Llorenç Villalonga Get It Right? Non-Normative Sexual Orientation Among Expat Artists and Intellectuals in Mallorca in the 30s […]

Continue Reading →

Elgar and Beethoven in Orchestral Dialogue

Elgar and Beethoven in Orchestral Dialogue Antoni Pizà Edward Elgar’s Variations on an Original Theme, Op. 36, known as the Enigma Variations, and Ludwig van Beethoven’s Symphony No. 7 in A major, Op. 92 offer two contrasting yet complementary visions of orchestral expression. While Elgar’s work is rooted in personal relationships and character portraiture, Beethoven’s […]

Continue Reading →

Shall we dance?

Tradition and transformation in piano dance works by Bach, Schönberg, and Chopin Shall we dance? Tradition and transformation in piano dance works by Bach, Schönberg, and Chopin Antoni Pizà This recital offers a compelling journey through three centuries of keyboard music inspired by dance forms. From the refined structures of the Baroque suite to the […]

Continue Reading →

Benet Casablancas: La música d’un europeu

Benet Casablancas: La música d’un europeu Antoni Pizà Entrar en la música de Benet Casablancas és accedir a cinc-cents anys d’història de la cultura europea. La seva obra, amb invariable constància, al·ludeix, recicla, elabora, glossa i comenta allò que, per simplificar, anomenaré el cànon: el repertori establert de la música —clarament: vet aquí les referències […]

Continue Reading →

«Jump Jim Crow» i els 250 anys de la fundació dels EUA

«Jump Jim Crow» i els 250 anys de la fundació dels EUA Antoni Pizà El pròxim 4 de juliol, els EUA celebraran els dos-cents cinquanta anys de la seva independència i el seu inici com a estat nació. (Hi ha una web oficial: freedom250.org). La commemoració no podia caure en un any pitjor, si és […]

Continue Reading →

La música clàssica en xifres: Una lectura crítica de les estadístiques Bachtrack 2025

La música clàssica en xifres Una lectura crítica de les estadístiques Bachtrack 2025 Antoni Pizà Cada inici d’any, el portal Bachtrack publica el seu informe estadístic sobre la vida musical internacional, un document que s’ha convertit en una referència per entendre les dinàmiques del món de la música clàssica. Amb un volum de dades enorme […]

Continue Reading →

El quefer ocult de les dones que canten

El quefer ocult de les dones que canten Antoni Pizà Brodadores, cosidores, espardenyeres, espadadores, trencadores, barraleres i barraqueres… Aquestes eren algunes de les professions de moltes dones a principis de segle XX. Eren dones que, a més a més, cantaven. El seu treball, en paraules de l’estudiosa Joana Maria Escartín, era un «quefer ocult», allò […]

Continue Reading →

Immunda” i “virago” – George Sand (1804-1876) en el 150 aniversari de la seva mort

“Immunda” i “virago” George Sand (1804-1876) en el 150 aniversari de la seva mort Antoni Pizà En general, a Mallorca es recorda amb un mig somriure irònic el vituperi de George Sand en contra dels mallorquins: salvatges, mones i porcs, va escriure condescendent i plena de desmesurat orgull parisenc, que, per a més inri, va […]

Continue Reading →