Home » News » Lomax, Mallorca i les dones

Lomax, Mallorca i les dones

Lomax, Mallorca i les dones

Antoni Pizà

Alan Lomax avorrit a plaça de Toros de Palma, 1952, durant el II Festival Internacional de Folklore

Afortunadament en els darrers vint anys (o més) hi ha hagut un vertader al·luvió d’erudició que per abreviar podríem anomenar feminista.  ¿Com pot ser mai que fins fa dècades les històries de la música ―o de qualsevol altra cosa― s’escrivissin sense cap dona?  D’acord, d’acord:  de tant en tant trobam el nom dea les respectives germanes de Mozart i Mendelssohn, la dona de Schumann i poca cosa més.  I fins i tot en aquests casos elles són “la germana de”, “la dona de”, com si no tinguessin entitat pròpia.

La figura de l’etnògraf Alan Lomax ha rebut merescudament dotzenes d’estudis (fins i tot un de meu), però fins ara, que jo sàpiga ningú no s’havia posat a considerar el paper de les dones en l’obra de Lomax.  I vet aquí que aquest és un dels eixos d’aquest estudi de la musicòloga Ascensión Mazuela-Anguita, Alan Lomax y Jeannette Bell en España (1952-1953):  Las grabaciones de música foclórica.  El llibre suposa una detalladíssima anàlisi del viatge que l’etnògraf va fer per Espanya durant aquell període i inclou una allau d’informació perfectament ordenat.  Quan va arribar i fins quan va quedar; quins indrets va visitar; qui eren els seus aliats en terres espanyoles; quines cançons va enregistrar; qui les cantava: quins instruments es van utilitzar, i així un llarguíssim etcètera.

Lomax va arribar a Palma el 1952 per enregistrar part de la música del II Festival Internacional de Folklore que se celebrava a la plaça de Toros.  La ritualització i falsificació de les músiques de tradició oral i la potent anuència en aquest procés de la Sección Femenina i del sindicat franquista Educación y Descanso li va causar tant de fàstic que va emprendre diverses missions de recerca per Sóller, Consell, Orient, Eivissa i Formentera per trobar músiques més genuïnes.

Durant els seus mesos a Espanya, Lomax va anar acompanyat de Jeanette Bell, dona amb qui en aquell moment ell mantenia una relació.  Les memòries de Bell, inèdites fins ara, s’inclouen en el llibre de Mazuela-Anguita.  A Mallorca, Eivissa i Formentera, Lomax va comptar amb la col·laboració de moltes dones per materialitzar la seva feina.  Beryl Graves, Dina Moore Bowden entre les ex-pats, però també cantants d’aquí com Catalina Mateu de Sóller, a qui també va fotografiar i descriure en el seu diari.  “La seva veu ―va dir d’ella― és una de les més belles del món”.

Val a dir que ha estat una bona badada no haver mai considerat la influència de les dones en la feina etnogràfica de Lomax.  En un assaig titulat “A Note on a Femenine Factor in Cultural History” Lomax reconeixia el rellevant paper del gènere en la cultura.  Creia, per exemple, que a Espanya les dones interpretaven música, i més concretament les cançons de bressol, de forma distinta segons la regió.  Segons ell, a les Balears les cançons de bressol es basaven en una melodia primitiva de tres notes interpretada amb el mateix to de veu.  A Andalusia, deia, la veu de la mare és més aguda i dura, com la del cante jondo.

De la mateixa manera que Lomax deu molt a Jeanette Bell i a tantes altres dones per realitzar tota la seva feina, pens ara que Baltasar Samper també va realitzar moltes missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb la seva dona Dolors Porta i Bauçà, figura que darrerament s’ha començat a recuperar, afortunadament, però que durant anys havia quedat a l’ombra del seu espòs.  Kurt Schindler, un pioner de l’etnografia musical, també va fer gran part de la seva feina per Espanya amb la seva dona, Ruth Anderson.  ¿I què hagués fet Jesús Bal y Gay sense Rosa García Ascot?   ¿I qui se’n recorda de la pioneríssima i valenta estudiosa de la dansa a Catalunya i Mallorca Lilla Viles Wyman?  Possiblement hi ha un refrany que digui que darrere tot gran etnògraf hi ha una gran dona.  No hi ha dubte que és així. [Bellver, 3-III-2022]

Ascensión Mazuela-Anguita

Alan Lomax y Jeannette Bell en España (1952-1953):  Las grabaciones de música foclórica

(Madrid:  CSIC, 2021)

css.php