Home » News » Va ser homosexual Chopin?

Va ser homosexual Chopin?

Antoni Pizà

A hores d’ara, el més sorprenent de tot és que l’homosexualitat de Chopin sigui notícia.  Però no hi ha dubte que ho és, i molt.  El darrer rebombori mediàtic l’ha aflamat un documental radiofònic en el qual es compilen fragments de cartes homoeròtiques del compositor polonès.  Les parts seleccionades ja eren majoritàriament conegudes. L’autor, en tot cas, atia el foc de la polèmica afirmant emfàticament que les relacions homosexuals de Chopin, tot i que conegudes, se solen evadir sistemàticament en la majoria d’escrits sobre ell, i sovint es consideren, si és que mai es consideren, un péché de jeunesse.

F. Chopin

El documental radiofònic ha coincidit amb una etapa de virulenta homofòbia a Polònia, país que considera Chopin un heroi nacional.  Lògicament, anar a remenar la qüestió de la seva homosexualitat alarma el govern populista d’extrema dreta actual i molesta distints sectors de la població del país.  Chopin és Polònia i Polònia és Chopin. I que no el toquin. En molts casos, però, persones que no volen passar per homòfobes, senzillament declaren que l’orientació sexual de Chopin té poca importància.  Una representant de l’Institut Chopin de Varsòvia, per exemple, afirma que això de l’homosexualitat de Chopin ja ho aprenen «els alumnes de segon any de musicologia».  (Per què esperen al «segon any», no ho ha acabat d’explicar).  Per una altra part, la presidenta de la Societat Chopin del Regne Unit qui també opina que Chopin no tenia preferències sexuals i era un home de «sentiments» més que de desitjos carnals.  Un dels seus grans biògrafs, Alan Walker, despatxa l’assumpte de les relacions homoeròtiques de Chopin com d’«amistat coral» (no sexual) i de «confusió psicològica».

L’anecdotari del Chopin amb les dones és extens.  En alguns casos està documentat, en altres és part d’un repertori de relats més o menys probable, però en alguns casos és totalment fals.  Vertader o fals, el discurs del Chopin heterosexual s’ha propagat àmpliament i banya directament o indirectament tot el que ha creat la seva figura mítica.  És probable que els alumnes de musicologia hagin d’esperar al segon curs per «descobrir» les relacions homosexuals de Chopin, però qualsevol infant d’uè de Polònia ja ho ha interioritzat profundament abans que li canviïn els primers bolquers.

A Chopin se li han atribuït una extensa cadena d’amors femenins.  A més de George Sand, amor romàntic prototípic i embafador, el cas més curiós, però, és el de Delfina Potocka, a la qual avui en dia se la recorda per unes cartes apòcrifes entre Chopin i ella.  Les falses missives són exageradament gràfiques i descriuen els suposats desitjos sexuals de Chopin a través d’un singular codi.  La seva vagina, per exemple, va quedar com «el re bemoll».  En polonès re bemoll es Des dur que sona com a des durka o «petit forat» (vagina).  El «pedal» del piano va esdevenir el membre del compositor.  Així Chopin suposadament va escriure:  «M’agradaria africar-te-la ben endins el teu re bemoll…».  Un vers suposadament inventat per Chopin i dedicat a ella diu:

Boixar-te és la meva predilecta ocupació.

El llit triomfa sobre la inspiració.

Anhel els teus pits,

diu el teu volgut Fritz.

Escrites en realitat per Paulina Czernicka, una musicòloga amateur i llunàtica, les cartes, va afirmar, les havia trobades en una caixa fort d’una parenta seva, la ineludible comtessa Delfina Potocka a qui anaven dirigides.  La «comtessa» era efectivament comtessa, però no era parenta seva i les cartes eren el producte de la seva ment dement.  Quan els experts van demanar veure les cartes originals, Czernicka va defugir la qüestió.  Desemmascarada, la van denunciar, jutjar i multar, i ella, desesperada, es va suïcidar el 1949, com ja s’havien suïcidat sa mare i dos germans seus.  El seu fill, també malalt del cap, va ser ingressat en un hospital mental.  A pesar de la seva falsedat s’han reproduït a molts de llocs com a vertaderes i s’utilitzen com a fil narrador en el bell film, disponible a YouTube, The Strange Case of Delphina Potocka (1999).  Tot plegat no ha fet sinó ampliar la caixa de ressonància de la gran butllofa i ha creat un Chopin sòlidament heterosexual. El mite ha eclipsat la realitat.

Per una altra banda, les proves de l’homosexualitat de Chopin són exigües, però estan molt ben documentades.  El primer amor de Chopin, durant l’època escolar, va ser Tytus Woyciechowski a qui escriu genuïnament en incomptables ocasions:  «et vull besar».  En certa ocasió, confirmant un fait accompli, amolla:  «a tu no t’agrada que et besi».  Un altre cop, descriu la intensitat del seu desig i expressa vehement que el vol besar exactament a la boca.  «Et bes amb tot el meu cor damunt els morros, si m’ho permets.»  De tant en tant, Chopin es resigna i diu, «No em besis perquè encara no m’he rentat».  Un bon dia que Chopin està agitat d’amor li escriu:  «Quines beneitures que dic!  Tu no em besaries fins i tot si em rentés amb tots els perfums de Bizanci, si no fos que et forçàs  amb algun poder sobrenatural.  Jo hi crec en aquests poders.  Avui vespre has de somiar que em beses.»  Altres vegades, Chopin no pot ser més directe:  «Tu ets l’únic que estim…».  Anys després, Chopin va deixar de ser explícit sobre aquests desitjos prohibits i deixaria de parlar-ne per escrit.  Però, ¿realment va deixar de ser homosexual? [Bellver, 3-XI-2021]

Documentals radiofònics (en alemany)

https://www.srf.ch/audio/passage/chopins-maenner-1-2?id=11862829

https://www.srf.ch/audio/passage/chopins-maenner-2-2?id=11865057

Film:  The Strange Case of Delphina Potocka (en anglès)

https://www.youtube.com/watch?v=ROoIkCVjt4o

Notícies diverses:

https://www.publico.es/sociedad/importante-chopin-homosexual.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=web&fbclid=IwAR2OPWxO20riccM2jqbK4-8b-x-Vbt79vCj2qx87uUsIaZu3_pcu9Nr2_ug [publico.es]

https://www.cnn.com/2020/11/29/europe/chopin-sexuality-poland-lgbtq-debate-scli-intl/index.html