Home » Articles posted by Antoni Piza (Page 4)
Author Archives: Antoni Piza
Identitats mutilades (jueus, gironins, mallorquins)
Antoni Pizà ¿Qui són els catalans? ¿Quina és la seva genealogia cultural? Quan jo era petit, Catalunya, València i les Balears eren províncies d’Espanya i la seva tradició escrita era considerada, per tant, principalment espanyola. Però en els anys setanta del segle passat va cobrar molta força una tradició alternativa. La llengua que fins en […]
Paco de Lucía, “esponja” musical
10 anys de la seva mort Antoni Pizà Aquest mes de febrer farà deu anys de la mort de Paco de Lucía i una mirada retrospectiva a la seva admirable carrera no ve de sobra. Paco de Lucía (Francisco Sánchez Gomes, de nom real) va néixer a Algeciras el 1947. Son pare era un bon […]
Trauma i música clàssica al film The Chapel
Antoni Pizà Els aficionats a la música clàssica no tenen sort quan es tracta de veure’s representats en film. Amb massa freqüència, la vida dels músics o el procés de creació de les obres musicals es veuen reflectits en el cel·luloide com una horripilant tragèdia, un trauma que deixa seqüeles o una experiència senzillament negativa. […]
Classes particulars
Classes particulars: Monges i pedagogues de la música Antoni Pizà Les solíem anomenar classes particulars. Eren pràcticament sempre impartides per dones, moltes de les quals, especialment a Mallorca, solien ser monges. La dedicació de les religioses a l’ensenyament de la música és el focus del magnífic estudi Religioses, beguines i beates músiques del musicòleg, pianista […]
Callas abans de Callas
Callas abans de Callas La peripatètica vida d’Elvira de Hidalgo, professora de Maria Callas Antoni Pizà El centenari de Maria Callas (1923-1977) és l’ocasió perfecta per recordar una altra gran cantant que per les peripatètiques vicissituds de la seva vida ha acabat sent poc coneguda. Efectivament, Elvira de Hidalgo (Valderrobres, Terol 1891 – Milà, 1980), […]
Poetes i “influencers” de fa (gairebé) tres mil d’anys
Antoni Pizà No hi ha dubte que el món antic i concretament la cultura grecollatina té encara una sorprenent vigència avui en dia. No hi ha pràcticament cap emoció, cap sentiment, però tampoc cap barbàrie ni cap acte aberrant que no hagi estat descrit pels antics grecs. Vet aquí Acrisi, un pare que creu que […]
Wagner: de Hitler i els nazis a Putin i els mercenaris
Antoni Pizà Per a bé o per a mal, la música de Richard Wagner sempre és notícia i, de fet, ho ha estat des de fa dos-cents anys. Se solia dir, abans que la lectura en línia fos tan normal i quan el llibre encara era rei, que a part de Jesús i Napoleó, ningú […]
Les contradiccions dels Coros y Danzas i el nacionalisme espanyol
Antoni Pizà Llegint el llibre de Daniel Jordan Coros y Danzas: Folk Music and Spanish Nationalism in the Early Franco Regime, 1939-1953, un rigorós estudi sobre els cèlebres grups folklòrics del franquisme, em van venir a la memòria unes parentes meves de lluny. Eren dues dones fadrines que vivien juntes en un dels pocs pisets […]
El gènere més pur: Quartets de corda de Schubert, Dvořák i Beethoven
Si bé pot sonar a tòpic, no hi ha dubte que el quartet de corda, format per dos violins, una viola (instrument semblant, però un poc més gran i afinat de forma distinta) i, finalment, com a baix-baríton, un violoncel, se sol considerar el gènere musical més excels, pur i modèlic. Per què? Es pot […]
¿És possible narrar amb música?
Música programàtica i música absoluta de Beethoven i Sibelius La majoria de manuals d’història de la música solen explicar que durant el s. XIX i part del XX molts compositors escriuen música segons en dos principis: un és la música programàtica, obres per a les quals el compositor dona un argument; i l’altre és la […]
