Callas abans de Callas
Callas abans de Callas La peripatètica vida d’Elvira de Hidalgo, professora de Maria Callas Antoni Pizà El centenari de Maria Callas (1923-1977) és l’ocasió perfecta per recordar una altra gran cantant que per les peripatètiques vicissituds de la seva vida ha acabat sent poc coneguda. Efectivament, Elvira de Hidalgo (Valderrobres, Terol 1891 – Milà, 1980), […]
Poetes i “influencers” de fa (gairebé) tres mil d’anys
Antoni Pizà No hi ha dubte que el món antic i concretament la cultura grecollatina té encara una sorprenent vigència avui en dia. No hi ha pràcticament cap emoció, cap sentiment, però tampoc cap barbàrie ni cap acte aberrant que no hagi estat descrit pels antics grecs. Vet aquí Acrisi, un pare que creu que […]
Wagner: de Hitler i els nazis a Putin i els mercenaris
Antoni Pizà Per a bé o per a mal, la música de Richard Wagner sempre és notícia i, de fet, ho ha estat des de fa dos-cents anys. Se solia dir, abans que la lectura en línia fos tan normal i quan el llibre encara era rei, que a part de Jesús i Napoleó, ningú […]
Les contradiccions dels Coros y Danzas i el nacionalisme espanyol
Antoni Pizà Llegint el llibre de Daniel Jordan Coros y Danzas: Folk Music and Spanish Nationalism in the Early Franco Regime, 1939-1953, un rigorós estudi sobre els cèlebres grups folklòrics del franquisme, em van venir a la memòria unes parentes meves de lluny. Eren dues dones fadrines que vivien juntes en un dels pocs pisets […]
El gènere més pur: Quartets de corda de Schubert, Dvořák i Beethoven
Si bé pot sonar a tòpic, no hi ha dubte que el quartet de corda, format per dos violins, una viola (instrument semblant, però un poc més gran i afinat de forma distinta) i, finalment, com a baix-baríton, un violoncel, se sol considerar el gènere musical més excels, pur i modèlic. Per què? Es pot […]
¿És possible narrar amb música?
Música programàtica i música absoluta de Beethoven i Sibelius La majoria de manuals d’història de la música solen explicar que durant el s. XIX i part del XX molts compositors escriuen música segons en dos principis: un és la música programàtica, obres per a les quals el compositor dona un argument; i l’altre és la […]
L’aniversari de Picasso, la guerra de les etiquetes, el patriarcat i altres polèmiques
Antoni Pizà Segons he sentit a dir, hi ha una estadística que demostra que els visitants dels museus passam el doble de temps llegint les etiquetes descriptives de les obres d’art que no mirant-les. Segurament és ver: entres en una sala i una pintura et crida l’atenció; t’hi acostes; hi ha una munió de gent […]
Sant Jordi 2023: ¿De què serveixen els llibres sobre música?
Antoni Pizà De la mateixa manera que hi ha una celebració de Sant Jordi en la qual se solen regalar llibres, és lògic pensar que el dia de Santa Cecília (la patrona dels músics) s’haurien de regalar entrades a concerts, Cds i subscripcions a Apple Music o Spotify. Evidentment, no és així; i, per tant, […]
Gastronomia musical: un anecdotari curiós
Antoni Pizà El 1759, Leopold Mozart, pare del famós i genial fill, però així mateix compositor de mèrit i certa fama, val sol·licitar a l’arquebisbe de Salzburg (Àustria) si el podia eximir de l’impost del vi que consumia i que, de fet, rebia com a part del seu salari com a violinista i professor. L’arquebisbe […]
Directores d’orquestra: de la fictícia Lydia Tár a la real Alondra de la Parra
Antoni Pizà Els qui hagin vist la pel·lícula Tár, nominada enguany a diversos Oscars, sortiran amb la impressió que hi ha moltes dones que són directores d’orquestra, que tenen èxit i que essent famoses també són totpoderoses, autoritàries, egocèntriques i narcisistes. No és així ―ni a prop fer-hi! La professió de director d’orquestra ha estat […]
