Música i guerra:  del triomfalisme al pacifisme

Antoni Pizà Al madrigal “Hor che’l ciel e la tierra” de Claudio Monteverdi, en un moment donat, els cantants repeteixen amb alarma:  “Guerra, guerra, guerra, guerra…!”.  La lletra és el sonet amorós 164 del Petrarca en el qual el protagonista i narrador explica, seguint les convencions poètiques del renaixement, que no fa més que pensar […]

Continue Reading →

Els concerts del 2022 segons Bachtrack

Antoni Pizà Bachtrack, pels qui no la coneguin, és una pàgina web dedicada a seguir la pista i registrar la majoria de concerts clàssics arreu del món.  El nom possiblement és un joc de paraules entre Bach, el compositor, i track que vol dir precisament això:  rastrejar, seguir la pista, registrar.  La web és de […]

Continue Reading →

La Sibil·la, deu anys després de la UNESCO

Antoni Pizà La Sibil·la, el popularíssim cant que acompanya les matines de Nadal a la majoria d’esglésies de Mallorca, ha estat descrit des de temps immemorials amb paraules com a “remot”, “enigmàtic”, “antiquíssim”, “arcaic” i “orientalitzant”, i també com a “màgic” i “impressionant”, segons recull F. Vicens en el seu sòlid i erudit estudi La […]

Continue Reading →

El ridícul de ser ric:  Turisme televisiu i argot universitari – The White Lotus

Antoni Pizà Satiritzar els rics ha estat sempre un dels recursos més efectius i, per tant, més freqüent en totes les formes d’expressió artística.  Velázquez pintava alguns membres de la reialesa espanyola com a individus balbs, badocs, ximples.  I Franz Hals retratava els benestants prohoms de la pròspera Holanda com a gatons perduts, sempre a […]

Continue Reading →

Cinc cèntims sobre les Edats d’Or

Antoni Pizà ¿Existeixen realment les Edats d’Or o són just entelèquies que s’han inventat els historiadors per idealitzar el passat?  No hi ha dubte que les mirades retrospectives presenten uns temps passats ornamentats, plens d’excel·lències que potser van ser reals o potser no.  Però, al mateix temps, no hi ha dubte, que repassant la història […]

Continue Reading →

The Double Silence: Reflections on Music and Musicians

Continue Reading →

Etcètera II: notes sobre música, art i literatura (2020-2022)

Continue Reading →

Leonard Bernstein (1918-1990), trenta anys després de la seva mort

Antoni Pizà Hi ha poca gent que pugui fer moltes coses i que les pugui fer bé.  Ja se sap:  la quantitat redueix la qualitat i això és un tòpic que mereix ser recordat.  Però llavors, molt de tant en tant, trobam qualcú ―un artista, un músic, posem per cas― que ho fa pràcticament tot […]

Continue Reading →

Quan Barcelona era “absolument moderne”

S’edita la correspondència Gerhard-Schoenberg Antoni Pizà Talment com París i Berlín, la Barcelona d’entreguerres (c. 1920-36) va ser un destacat centre internacional de creativitat musical.  Schoenberg, instal·lat en una bella casa modernista al barri de Vallcarca, hi va compondre part de la seva òpera Moses und Aron i l’opus 33b per a piano; Anton Webern, […]

Continue Reading →

Les autobiografies cantades de John Lennon 40 anys després

Antoni Pizà El passat 9 d’octubre, si els comptes no fallen, John Lennon (1940-80) hauria complit 80 anys.  I aquest 8 de desembre, naturalment, en farà 40 d’anys del seu assassinat.  Tothom té una certa memòria d’aquell dia.  Alguns eren joves i se’n recorden de com la notícia va prendre volada a la TV i […]

Continue Reading →