Un atac de pànic a Heiligenstadt: El primer testament de Beethoven

Antoni Pizà Pels qui no hi hagin estat mai, Heiligenstadt (“Ciutat santa”) avui en dia és un barri de l’extraradi de Viena.  A principis del s. XIX, quan Beethoven s’hi va establir, era un llogaret allunyat de l’agitació de la vida de la capital austro-hongaresa, del tràfec dels negocis i la vida nocturna, dels teatres, […]

Continue Reading →

Va ser homosexual Chopin?

Antoni Pizà A hores d’ara, el més sorprenent de tot és que l’homosexualitat de Chopin sigui notícia.  Però no hi ha dubte que ho és, i molt.  El darrer rebombori mediàtic l’ha aflamat un documental radiofònic en el qual es compilen fragments de cartes homoeròtiques del compositor polonès.  Les parts seleccionades ja eren majoritàriament conegudes. […]

Continue Reading →

Lecuona, l’antimodern: 125 anys de l’autor de “Malagueña”

Antoni Pizà El 1924, Ernesto Lecuona (1895-1963), compositor del qual enguany s’acaba de celebrar el 125è aniversari del seu naixement, va arribar a Espanya des de la seva Cuba natal per participar en una gira de concerts.  Quatre anys més tard, va publicar un quadern de peces per a piano titulat Suite Andalucía i que […]

Continue Reading →

Teoria i pràctica del bis

Antoni Pizà A vegades, el bis, la propina musical que se sol oferir al final d’un concert, és la part més esperada de la vetllada musical.  És com quan els al·lots incontrolats prefereixen les postres als nutritius primers i segons plats.  La lògica d’un bis, emperò, és que és tremendament il·lògica.  Res no és el […]

Continue Reading →

L’antijudaisme del Misteri d’Elx

Antoni Pizà Per primera vegada en sis-cents anys, enguany Elx no celebrarà la popularíssima festa del Misteri per la Mare de Déu d’Agost.  La raó?  La pandèmia que desaconsella congregacions massives de gent.  El COVID19, però, just és un problema temporal –esperem– per a aquest drama musical medieval, patrimoni intangible de la humanitat, segons la […]

Continue Reading →

Nelson i la «bombolla» electoral de Nova York

Antoni PizàDurant molt de temps m‘he enganat a mi mateix, i de rebot he enganat els altres:  em pensava que no coneixia cap republicà a NY. Quan els amics de Mallorca em demanaven detalls sobre les idiosincràsies de la vida nord-americana, sabent que jo vivia a Nova York, la conversa començava o acabava dient: «però clar, […]

Continue Reading →

Un cop d’estat i un regal dels Reis

Antoni Pizà Dia 6 de gener del 2021, quan alguns encara esperam els regals dels Reis, ha estat el dia que ens ha duit un cop d’estat com Déu mana.  A les dues del capvespre un grup de ressentits musculats, tatuats i armats han assaltat el Congrés dels EUA. Sabem que s’havia convocat una manifestació […]

Continue Reading →

De Rafael a Ted, o com s’arriba a ser «blanc» en els EUA

Antoni Pizà Avui en dia, la majoria d’estudiosos del concepte de raça l’entenen no just com unes característiques físiques, com el color de pell, sinó sobretot com a una imbricació de discursos i ideologies culturals i socials.  Durant l’edat mitjana, per exemple, a la península Ibèrica, els cristians, jueus i musulmans eren races distintes.  Així […]

Continue Reading →

Biden:  Cent dies de Presidència i 1.360 més fins a la reelecció

Antoni Pizà Antoni Pizà No hi ha res més fals que aquell tòpic que se sent amb molta freqüència i que, al·ludint a la seva suposada deshonestedat, afirma que “tots els polítics són iguals”.  No; els polítics no són tots iguals.  Vet aquí el cas del nou president dels EUA, Joe Biden, que en els […]

Continue Reading →

Verdi, l’agricultor cosmopolita (120 anys de la seva mort i 150 de l’estrena d’Aida)

Antoni Pizà Potser una de les grans contradiccions en la vida de Verdi és que va néixer a França, o més ben dit, va néixer a Le Roncole (Itàlia) quan era territori francès baix l’ocupació napoleònica.  Conseqüentment, el compositor va rebre el nom (en francès) de Joseph Fortunin François o sigui Giuseppe Fortunino Francesco Verdi.  […]

Continue Reading →