Retrat del clubber adolescent, una mirada retrospectiva als Balearic Beats
Antoni Pizà Quan jo tenia uns deu anys, crec que era l’estiu del 1972, els meus pares van apuntar-me a un campament de l’OJE a Sa Caleta, a Eivissa , una experiència, en el meu record d’ara, innòcua i sense cap tipus de conseqüència. Cert: el primer dia vam cantar el «Cara al sol» el […]
La profecia de Glenn Gould un any després del començament de la pandèmia
Antoni Pizà Efectivament, com el lector pot imaginar, Glenn Gould no va preveure mai la COVID ni les terribles conseqüències que suposa pel fràgil ecosistema del món de la música. Gould, però, va tenir dues premonicions que ara, vistes amb una certa distància, semblen sorprenentment visionàries. Tothom coneix el pànic que el pianista canadenc tenia […]
Quan la innovació és invenció: Centenari d’Astor Piazzolla (1921-92)
Antoni Pizà Sobre Astor Piazzolla, se sol contar una anècdota que, com sol passar amb totes les biografies de grans artistes, potser és real o apòcrifa; de fet aquesta és possiblement vertadera, però un poc ornamentada amb una petita dosi d’imaginació. Piazzolla ja era un compositor de més de trenta anys i gràcies a un […]
Stravinski, el darrer europeu: Cinquanta aniversari de la seva mort
Antoni Pizà Un vídeo del 1965 mostra el final apoteòsic d’un dels darrers concerts d’Ígor Stravinski. El compositor té 83 anys, coixeja i està notòriament envellit. Se’l nota un poc distret, absent, com tanta gent major, però radiant d’exhilarant energia. El públic aplaudeix i aplaudeix; tothom s’aixeca (quan això encara no era tan corrent com […]
Sang i luxúria: Dante i la música
Antoni Pizà Què li passa a l’ànima quan el cos es mor? Dante a la coneguda i poc llegida Comèdia ―abans que fos “Divina”, un títol afegit posteriorment per Boccaccio― dona una possible explicació. L’esperit pot acabar a l’Infern, al Purgatori o al Paradís. Ell ho sap perquè hi va anar i la Comèdia és […]
El bell i el sublim de la mà de Benet Casablancas
Antoni Pizà La primera cosa que observarà el lector en el darrer llibre del compositor i escriptor Benet Casablancas és la qualitat de l’edició de Galaxia Guttenberg, però el contingut del llibre no és menys satisfactori. Casablancas centra el seu text en el romanticisme, terme que engloba un període històric (bàsicament el s. XIX) i […]
El dietari d’Alan Lomax i la música popular de Mallorca el 1952
Antoni Pizà Com és sabut, el 1952 l’etnògraf Alan Lomax (1915-2002) va assistir a un festival de folklore espanyol a la plaça de toros de Palma. Lomax troba una Espanya que comença a sortir de la postguerra, però escassament. A Mallorca i posteriorment a Eivissa i Formentera, l’etnògraf anota moltes anècdotes curioses que reflecteixen no […]
Els Concerts de Brandenburg, una fita del barroc
Antoni Pizà Ara fa tres-cents anys, J. S. Bach va escriure un dels monuments més grans de la música occidental: els Concerts de Brandenburg. Els seus orígens són poc clars, però els musicòlegs han arribat a aclarir les quatre fites principals. El 1721 Bach va compilar en un manuscrit preciós, escrit de la seva pròpia […]
La pandèmia, Chopin i Valldemossa tornen a la normalitat
Antoni Pizà A principis de 1839, George Sand va fer una visita especialment significativa a una coneguda de Palma, Helène Choussat, nascuda a França però mallorquina d’adopció. Li va explicar, segons Choussat conta a les seves memòries, que la seva família i Chopin havien decidit tornar a França i que havien de vendre el seu […]
Caruso, el tenor que fumava
Antoni Pizà Es podria argumentar que Enrico Caruso (1873-1921), de qui aquest mes d’agost es compleixen el centenari de la seva mort, va ser el primer celebrity de l’època contemporània. Com avui en dia que es parla d’influencers, youtubers i nines grassonetes que ballen desaforades a Tik Tok i embadaleixen milions de persones, fa cent […]
