Home » Articles posted by Antoni Piza (Page 2)
Author Archives: Antoni Piza
Ho sap tothom, i és fantasia: Mites i realitats de Nadal
Ho sap tothom, i és profecia La meva mare ho va dir un dia […] A cal fuster hi ha novetat. J. V. Foix Ho sap tothom i es fantasia: mites i realitats de Nadal Antoni Pizà Jo no he dubtat mai de l’existència dels Reis Mags d’Orient. Sobre les festes de Nadal, emperò, tinc […]
Maurizio Pollini i Sergio Mendes, dues necrològiques
Maurizio Pollini i Sergio Mendes, dues necrològiques Antoni Pizà Abans que acabi l’any, no ve de més recordar alguns dels músics que enguany han traspassat. L’eminent pianista Maurizio Pollini (1942-2024) va morir el passat mes de març. No hi ha ningú de la meva generació que hagi estudiat piano i que no conegui aquest nom. […]
Descobriments musicals: Mozart i Chopin
Descobriments musicals: Mozart i Chopin Antoni Pizà En els darrers dos mesos s’han donat a conèixer dos descobriments musicals de molta importància (“molta importància”, naturalment, segons a qui es demani). Sigui com sigui, la premsa se n’ha fet molt, però molt, de ressò. Fa pocs dies, vaig consultar l’índex de premsa internacional NEXIS el qual […]
Fauré, la Belle époque i els salons de París
Antoni Pizà Entre tots els músics reconeguts, Gabriel Fauré (1845-1924), de qui enguany se celebra el centenari de la seva mort, és incongruentment el més malentès. Hi ha alguns estigmes que devaluen, segons uns, la seva obra: va ser tradicionalista en una època que s’estilava allò d’épater la bourgeoisie, escandalitzar i rompre amb el passat […]
Les cartes del volcànic Puccini i les intimitats que reflecteixen
Antoni Pizà Giacomo Puccini (1858-1924), compositor de qui enguany se celebra el centenari de la seva mort, no va perdre mai el temps. A més de dotze grans òperes que són un dels puntals del repertori operístic (La Bohème, Tosca, Turandot, etc.), aparentment encara va tenir temps per escriure vint mil cartes (efectivament, vint mil […]
Quan Gomila era “Gomila”
Antoni Pizà Ja al final d’aquest assaig emotiu i evocador ―però en cap cas nostàlgic―, José Carlos Llop confessa que Gomila s’ha convertit en l’educació sentimental de diverses generacions. No hi ha dubte que és així: Gomila no és just una plaça, sinó un concepte, una idea, una entelèquia perquè hi ha tants de “gomiles” […]
Una casa prop de la mar
Antoni Pizà Durant trenta-tres anys, l’escriptor José Carlos Llop va passar els estius a una casa del Port de Valldemossa, però per algunes circumstàncies que no s’acaben d’explicar ell i la seva família la van perdre, un esdeveniment que motiva en l’escriptor una allau de records. La literatura, ja se sap, és memòria, evocació i […]
Idealismes
Antoni Pizà N’hi ha que han volgut veure en El Federal, la darrera novel·la de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) sobre l’alçament en contra del govern central un 6 d’octubre de 1869, una al·lusió a un altre dia d’octubre del 2017 quan el Govern de Catalunya va celebrar la seva consulta independentista. Efectivament, els participants en […]
Lectures postestivals
(¿Quins són els millors llibres del s. XXI?) Antoni Pizà Fa uns mesos, a mitjan estiu, el New York Times va publicar una llista dels cent llibres més importants del s. XXI. Tu i jo, lector, sempre hem mantingut un sa escepticisme sobre aquestes llistes. Ara bé, crec que aquests rànquings són com les prediccions […]
Músics de carrer: ¿art o plaga?
Antoni Pizà Hi deu haver, segurament, molta gent que aprecia la música en els carrers de Palma, però jo no som un d’ells. De fet, si he de ser sincer, no conec ningú que s’assegui a un bar del centre de Ciutat o que vagi a posta a la Plaça Weyler, la del Mercat (amb […]
