Home » Articles posted by Antoni Piza (Page 7)

Author Archives: Antoni Piza

Un cop d’estat i un regal dels Reis

Antoni Pizà Dia 6 de gener del 2021, quan alguns encara esperam els regals dels Reis, ha estat el dia que ens ha duit un cop d’estat com Déu mana.  A les dues del capvespre un grup de ressentits musculats, tatuats i armats han assaltat el Congrés dels EUA. Sabem que s’havia convocat una manifestació […]

Continue Reading →

De Rafael a Ted, o com s’arriba a ser «blanc» en els EUA

Antoni Pizà Avui en dia, la majoria d’estudiosos del concepte de raça l’entenen no just com unes característiques físiques, com el color de pell, sinó sobretot com a una imbricació de discursos i ideologies culturals i socials.  Durant l’edat mitjana, per exemple, a la península Ibèrica, els cristians, jueus i musulmans eren races distintes.  Així […]

Continue Reading →

Biden:  Cent dies de Presidència i 1.360 més fins a la reelecció

Antoni Pizà Antoni Pizà No hi ha res més fals que aquell tòpic que se sent amb molta freqüència i que, al·ludint a la seva suposada deshonestedat, afirma que “tots els polítics són iguals”.  No; els polítics no són tots iguals.  Vet aquí el cas del nou president dels EUA, Joe Biden, que en els […]

Continue Reading →

Verdi, l’agricultor cosmopolita (120 anys de la seva mort i 150 de l’estrena d’Aida)

Antoni Pizà Potser una de les grans contradiccions en la vida de Verdi és que va néixer a França, o més ben dit, va néixer a Le Roncole (Itàlia) quan era territori francès baix l’ocupació napoleònica.  Conseqüentment, el compositor va rebre el nom (en francès) de Joseph Fortunin François o sigui Giuseppe Fortunino Francesco Verdi.  […]

Continue Reading →

Retrat del clubber adolescent, una mirada retrospectiva als Balearic Beats

Antoni Pizà Quan jo tenia uns deu anys, crec que era l’estiu del 1972, els meus pares van apuntar-me a un campament de l’OJE a Sa Caleta, a Eivissa , una experiència, en el meu record d’ara, innòcua i sense cap tipus de conseqüència.  Cert: el primer dia vam cantar el «Cara al sol» el […]

Continue Reading →

La profecia de Glenn Gould un any després del començament de la pandèmia

Antoni Pizà Efectivament, com el lector pot imaginar, Glenn Gould no va preveure mai la COVID ni les terribles conseqüències que suposa pel fràgil ecosistema del món de la música.  Gould, però, va tenir dues premonicions que ara, vistes amb una certa distància, semblen sorprenentment visionàries. Tothom coneix el pànic que el pianista canadenc tenia […]

Continue Reading →

Quan la innovació és invenció: Centenari d’Astor Piazzolla (1921-92)

Antoni Pizà Sobre Astor Piazzolla, se sol contar una anècdota que, com sol passar amb totes les biografies de grans artistes, potser és real o apòcrifa; de fet aquesta és possiblement vertadera, però un poc ornamentada amb una petita dosi d’imaginació.  Piazzolla ja era un compositor de més de trenta anys i gràcies a un […]

Continue Reading →

Stravinski, el darrer europeu: Cinquanta aniversari de la seva mort

Antoni Pizà Un vídeo del 1965 mostra el final apoteòsic d’un dels darrers concerts d’Ígor Stravinski.  El compositor té 83 anys, coixeja i està notòriament envellit.  Se’l nota un poc distret, absent, com tanta gent major, però radiant d’exhilarant energia.  El públic aplaudeix i aplaudeix; tothom s’aixeca (quan això encara no era tan corrent com […]

Continue Reading →

Sang i luxúria: Dante i la música

Antoni Pizà Què li passa a l’ànima quan el cos es mor?  Dante a la coneguda i poc llegida Comèdia ―abans que fos “Divina”, un títol afegit posteriorment per Boccaccio― dona una possible explicació.  L’esperit pot acabar a l’Infern, al Purgatori o al Paradís.  Ell ho sap perquè hi va anar i la Comèdia és […]

Continue Reading →

El bell i el sublim de la mà de Benet Casablancas

Antoni Pizà La primera cosa que observarà el lector en el darrer llibre del compositor i escriptor Benet Casablancas és la qualitat de l’edició de Galaxia Guttenberg, però el contingut del llibre no és menys satisfactori.  Casablancas centra el seu text en el romanticisme, terme que engloba un període històric (bàsicament el s. XIX) i […]

Continue Reading →