Home » Articles posted by Antoni Piza (Page 8)

Author Archives: Antoni Piza

El dietari d’Alan Lomax i la música popular de Mallorca el 1952

Antoni Pizà Com és sabut, el 1952 l’etnògraf Alan Lomax (1915-2002) va assistir a un festival de folklore espanyol a la plaça de toros de Palma.  Lomax troba una Espanya que comença a sortir de la postguerra, però escassament.  A Mallorca i posteriorment a Eivissa i Formentera, l’etnògraf anota moltes anècdotes curioses que reflecteixen no […]

Continue Reading →

Els Concerts de Brandenburg, una fita del barroc

Antoni Pizà Ara fa tres-cents anys, J. S. Bach va escriure un dels monuments més grans de la música occidental:  els Concerts de Brandenburg.  Els seus orígens són poc clars, però els musicòlegs han arribat a aclarir les quatre fites principals. El 1721 Bach va compilar en un manuscrit preciós, escrit de la seva pròpia […]

Continue Reading →

La pandèmia, Chopin i Valldemossa tornen a la normalitat

Antoni Pizà A principis de 1839, George Sand va fer una visita especialment significativa a una coneguda de Palma, Helène Choussat, nascuda a França però mallorquina d’adopció.  Li va explicar, segons Choussat conta a les seves memòries, que la seva família i Chopin havien decidit tornar a França i que havien de vendre el seu […]

Continue Reading →

Caruso, el tenor que fumava

Antoni Pizà Es podria argumentar que Enrico Caruso (1873-1921), de qui aquest mes d’agost es compleixen el centenari de la seva mort, va ser el primer celebrity de l’època contemporània.  Com avui en dia que es parla d’influencers, youtubers i nines grassonetes que ballen desaforades a Tik Tok i embadaleixen milions de persones, fa cent […]

Continue Reading →

Josquin Desprez (1450-1521):  El primer compositor d’Occident

Antoni Pizà En general, coneixem molt poc els compositors abans de Bach (s. XVIII).  Fins i tot els bons aficionats a la música solen tenir dificultat per trobar dos, tres o quatre noms emblemàtics del renaixement europeu que siguin equivalents a Leonardo, Miquel Àngel i Rafael.  Part del problema és que la música, essent com […]

Continue Reading →

La nova prohibició de la música dels Talibans

Antoni Pizà A pesar de les seves promeses de moderació, quan el passat 15 d’agost els Talibans van recuperar el govern de l’Afganistan, alguns col·lectius molt concrets van començar a veure que serien objecte de repressió directa.  Les dones i la comunitat LGBTI+ van ser els primers a rebre l’hostilitat del nou règim, però seguidament […]

Continue Reading →

“I am a Catalan”: Pau Casals cinquanta anys després del seu famós discurs a l’ONU

Antoni Pizà No és molt difícil trobar músics que hagin tingut vides poc edificants i fins i tot francament vergonyoses.  Chopin i Wagner eren acèrrims antisemites i Gesualdo, a principis del període barroc, escrivia música tan estranya i discordant com la seva pròpia vida:  va assassinar dues esposes i, masoquista com era, per asserenar-se llogava […]

Continue Reading →

Josep Massot i Muntaner, un políedre de vuitanta anys

Antoni Pizà La infal·lible Viquipèdia defineix Josep Massot i Muntaner com a “monjo benedictí”.  I no m’estranya que el protagonista es pugui sentir identificat amb aquest títol, perquè ¿què podia ser més important, al cap i a la fi, que una perseverant dedicació a les coses de la transcendència humana, a l’espiritualitat i a tot […]

Continue Reading →

Josep Lluís Galiana, un home del renaixement

Antoni Pizà Sense voler ser hiperbòlic, gosaria dir que davant la quantitat d’activitats de Josep Lluís Galiana no és difícil pensar que ens trobam davant una nova encarnació de l’home del renaixement, i no és broma.  Compositor, poeta, musicòleg, assagista, periodista, gestor cultural, editor de llibres i discs, comissari de cicles de música i altres […]

Continue Reading →

Sweenlinck, el gran precursor

Antoni Pizà Amsterdam, com Mallorca, pateix des de fa temps la plaga del turisme de masses, però també frueix de tots els indubtables beneficis que aquest aporta.  Tots els qui han visitat la indulgent metròpolis holandesa han fet passada pel seu famós “districte vermell” (o “zona de tolerància” com a vegades se l’anomena ara).  Hi […]

Continue Reading →