Exile on Main St dels Rolling Stones compleix cinquanta anys
Antoni Pizà L’origen d’Exile on Main St. (1972) s’ha contat moltes vegades. El 1971 els Rollings eren una de les bandes de rock més populars del món i després de mots d’anys de malviure començaven a gaudir d’una posició econòmica de privilegi. Tots vivien als afores de Londres a cases amb jardí, servents i xofers […]
Iannis Xenakis, compositor del caos calculat
Antoni Pizà Musicalment parlant, el s. XX ha estat una muntanya russa de sorpreses i fortes emocions que per a una gran part del públic han estat injustificades i excessives i, per a altres melòmans ― i d’això, no hi ha dubte―, han suposat un estímul intel·lectual sense parangó. Hi ha hagut en el s. […]
Chopiniana: Sobre els Preludis de Chopin
Antoni Pizà Sota la direcció de Gabriel Quetglas Olin i la seva família, la Cel·la Frédéric Chopin i George Sand de Valldemossa s’ha transformat en un centre d’investigació, divulgació i promoció de l’obra de Chopin. El magnífic museu continua essent una fita essencial per a molts de turistes que visiten Mallorca, però l’actual Cel·la és, […]
Que són les bacants?
Antoni Pizà Els antics grecs no anaven de verbes. Si les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides ―la majoria de les quals van ser escrites i representades fa prop de dos mil cinc-cents anys― són un pàl·lid reflex de la realitat que vivien, el seu pa de de cada dia era la crueltat, la venjança, la […]
Rupturismes: Art sonor a Mallorca, un poc de context
Antoni Pizà Antoni Caimari (1943-2021), com sap tothom, no era un músic com els altres; i tampoc no ho volia ser. Encapçalava els títols de les seves obres musicals amb les inicials EB o esbós (com altres compositors les inicien amb Op.) per donar una idea que no tenien res a veure amb les composicions […]
L’abecedari d’una traductora cultural
Antoni Pizà Posem per cas que jo, ara, en plena edat madura, volgués aprendre rus. Quina alegria, quin plaer poder llegir en l’original Gógol, Turguénev, Dostoievski; poder entendre els diàlegs de les pel·lícules de Tarkovski i Mikhalkov; aclarir finalment, llegint les fonts originals, fins a quin punt Xostakóvitx va ser estalinista i si els diaris […]
L’Orfeo, enveges, intrigues i el poder de la música
Antoni Pizà L’origen de L’Orfeo, l’òpera de Claudio Monteverdi que presentarà el Teatre Principal a finals d’octubre, es troba en l’enveja. Si no hagués estat per enveja, corrosiva gelosia i una bona dosi d’intriga aquesta òpera no hauria existit mai. Ens hem de situar a la Itàlia de principis del s. XVII, un conglomerat de […]
Rosalía i el món de la investigació
Antoni Pizà Que Rosalía (Rosalia Vila Tobella, Sant Esteve de Sesrovires, 1992), la cantant, compositora i influencer ha tingut un èxit aclaparador en un temps rècord no crec que ja sigui notícia. El que sí que pot agafar alguns per sorpresa és la enorme quantitat d’estudis acadèmics que la cantant ha generat. Efectivament, des de […]
L’etern retorn
Antoni Pizà ¿I si fos ver que no hi ha res nou i que tot acaba essent un “etern retorn”, com prediquen algunes escoles de pensament i fins i tot Newton quan afirma que l’energia ni es crea ni es destrueix, sinó que just es transforma? Però deixem-nos de filosofies pomposes: el cas és que […]
Falsos testimonis
Antoni Pizà La gran incògnita de tota escriptura autobiogràfica, siguin memòries, dietaris, cartes personals, etc., és fins a quin punt el text reflecteix la realitat o si bé l’escriptura, a través de centenars de maniobres textuals, pot falsificar la veracitat. Un cas molt concret de possible manipulació autobiogràfica és el llibre que en castellà es […]
