A work in progress: Musical Musings

Continue Reading →

Glenn Gould:  “Artista”, en majúscula

Antoni Pizà Sempre ha estat matèria de debat aclarir si els intèrprets musicals són Artistes, en majúscula, o artistes, en minúscula, donat que basen la seva tasca, l’execució musical, en la creació feta per un compositor.  Bach, Mozart i Chopin, per posar alguns exemples tòpics, no s’havien de plantejar res de tot això perquè la […]

Continue Reading →

Schubert, ubèrrim compositor i inventor del Lied

Antoni Pizà Franz Schubert (1797-1828), compositor de qui aquest mes de gener se celebra el 225 aniversari del seu naixement, va morir, com tothom sap, quan tenia just trenta-un anys.  Era jove, efectivament, però també extremadament pobre i estava profundament malalt.  De què va morir?  S’especula si van ser unes febres tifoides o si va […]

Continue Reading →

Lomax, Mallorca i les dones

Lomax, Mallorca i les dones Antoni Pizà Afortunadament en els darrers vint anys (o més) hi ha hagut un vertader al·luvió d’erudició que per abreviar podríem anomenar feminista.  ¿Com pot ser mai que fins fa dècades les històries de la música ―o de qualsevol altra cosa― s’escrivissin sense cap dona?  D’acord, d’acord:  de tant en […]

Continue Reading →

La Ricarda, centre de l’experimentalisme musical, en perill

Antoni Pizà La Ricarda, la icònica casa ideada per l’arquitecte Antoni Bonet Castellanos a finals dels anys seixanta, està en perill per mor de la molt possible ampliació d’una nova pista a l’aeroport del Prat a Barcelona.  Coneguda també com a Casa Gomis o Gomis-Bertrand és una joia arquitectònica, una construcció única i sense paral·lel, […]

Continue Reading →

Anna la impostora i Mateu l’estafador

Antoni Pizà Com mig món ara mateix, jo des de fa unes setmanes estic fascinat per la sèrie que a España es titula ¿Quién es Anna?  No és que sigui una gran telenovel·la, però toca un tema enorme que, pel que s’ha vist, ha esperonat la curiositat de milions d’espectadors.  Anna és una nina pobra […]

Continue Reading →

Solfeig

Antoni Pizà Quan en els anys setanta jo començava a aprendre música, se solia donar molta importància al solfeig.  Era un sistema antinatural i possiblement antipedagògic perquè la lectura cantada de notes solia precedir l’experiència de la música.  És a dir, és com si els infants abans de parlar, aprenguessin a llegir. La meva primera […]

Continue Reading →

Els Tenebrae responsoria de Carlo Gesualdo: príncep, compositor, homicida i infanticida

Antoni Pizà La biografia de Carlo Gesualdo (c. 1560-1613) ha estat motiu de fascinació des de fa segles principalment per l’anecdotari truculent ―a vegades verídic i a vegades no tant― que la sol acompanyar.  Efectivament, Gesualdo va perpetrar un horripilant crim passional.  Poc després d’haver-se casat, va començar a sospitar que la seva dona s’entenia […]

Continue Reading →

Etcètera I: Notes sobre música, art i literatura (2016-2020)

Continue Reading →

Què és un “la”?

Antoni Pizà Fa unes setmanes vaig assistir a un concert de “música antiga”.  En general es considera música antiga tota la música anterior al XIX, és a dir Bach, Monteverdi, la polifonia de Palestrina, el cant gregorià i dotzenes d’altres obres i compositors. La diferència entre la música dels segles XIX, XX i XXI i […]

Continue Reading →